Fondly do we hope… – Bill T. Jones

Entres a la sala amb molt material de lectura: acompanya el programa de mà una fitxa artística exhaustiva, referències bibliogràfiques incloses, una biografia del coreògraf, un article en profunditat sobre l’espectacle a càrrec de Suzanne Carbonneau, les cançons i els textos de tercers que apareixen a l’obra en la seva integritat i finalment una nota personal del creador sobre la seva percepció de la figura d’Abraham Lincoln.

Perquè Fondly do we hope, fervently do we pray va d’Abraham Lincoln. És un biopic en dansa en ocasió del seu bicentenari, però per sort Bill T. Jones s’ha pres la llibertat de fer-lo a la seva manera i sobretot, de no fer servir la dansa com si fos text canònic i presentar un conte ballat sobre la seva biografia. Tal com diu ell mateix, hagués estat absurd, havent-hi com hi ha més de 15.000 biografies publicades sobre el personatge.

Enlloc d’això, i fent servir el potencial inherent a la dansa, Bill T. Jones presenta una peça que si bé treballa amb elements biogràfics del personatge (la seva dona, la seva funció com a advocat, l’episodi de la seva mort), també inclou d’altres dimensions en un espectacle polièdric amb diferents distàncies focals. M’explico: Als costat del biogràfics apareixen també grans trets de la condició humana, com el racisme al Estats Units – ahir, avui – o la figura del líder, qüestionada ahir, qüestionada avui. Apareixen els personatges “hereus” del president, ciutadans americans de diferents ideologies i perfils. D’ahir i d’avui: també els mateixos ballarins i el propi coreògraf es presenten en monòlegs de text/moviment, estrenyent el cercle a la intimitat de la sala i apropant-nos així la figura d’Abraham Lincoln tant a nivell d’espai com de temps i posant de manifest l’actualitat del personatge i la seva influència: els que ballen també formen part de la seva història.

Jugant així amb diferents zooms i plantejat com un espectacle de dansa/teatre – els monòlegs citats per exemple, que combinen text interpretat per un actor i moviment d’un ballarí, són del millor de tota l’obra – Bill T. Jones va constel·lant à la Pina el personatge històric, fent ús de textos del mateix Lincoln, debats parlamentaris de l’època, poemes de Walt Whitman, música en directe – de Mendehlsson a gospel – i una escenografia fastuosa. És un espectacle de gran format.

(Article publicat al blog Moving&Thoughts el 27 de febrer de 2012)