Descoratjadora i tanmateix… tanmateix.
Protagonist, de Jefta van Dinther amb el Cullberg Ballet, es presenta com un espectacle que reflexiona sobre la present condició humana. Un paraigües genèric que podria abarcar qualsevol cosa però que el coreògraf suec sap entomar i manegar amb sorprenent precisió.
En un recorregut creatiu molt donat a l’ambigüitat conceptual i centrat en rigoroses recerques físiques que parlen per si soles, Protagonist destaca per ser la primera peça de van Dinther que parteix d’un text i d’un seguit de reflexions polítiques clares. Entre d’altres: Vivim en un debat constant que s’ocupa de la revisió del passat i de la por pel futur. En canvi, estem poc ocupats amb estar aquí i ara. Camí de casa, en sortir de l’espectacle, hi anava donant voltes: Recuperant aquesta praxis d’antuvi podríem aprofitar la present crisis identitària col·lectiva per relacionar-nos amb i entre nosaltres (mateixos) des d’un altre estat? Des d’un altre Estar? Com ho fem per conviure amb la inestabilitat de la roda del progrés, que no s’atura? Amb els seus cicles cada cop més curts i les seves inseguretats creixents… no seria aquesta convivència primària, sense judici, un acte de resignació, de cinisme, fins i tot? Descoratjadores reflexions i tanmateix… Protagonist és un espectacle bell, revitalitzador de l’escena, coreogràficament intel·ligent. Una perla.
A escena, els catorze ballarins del Cullberg Ballet – companyia que porta donant altaveu, plataforma i intèrprets de primer ordre als atrevits de l’escena coreogràfica europea des de l’any 1967 – habiten un cos que està definit per aquest estadi de bloqueig. En paraules del mateix van Dinther, veiem a escena un cos humà, que es mou entre la quotidianitat i l’abstracció, físicament distorsionat per la sensació d’arrossegar un llast permanent. És un cos amb equipatge, socialment disfuncional, que no flueix en la seva relació amb altres, que deixa els gestos a mitges.
La recerca física dels ballarins dins aquest cos de restriccions ve emmarcada per un entorn estrictament coreografiat: aquí no està passant qualsevol cosa, no és una jam d’una hora on estem esperant que baixi la verge. No. Jefta van Dinther no deixa anar l’espectador: Un es debat tota l’estona per escollir qui és el protagonista en cada moment. Les composisicons del grup en l’espai, la manera de congregar o disgregar el ballarins en un torrent de moviment que no s’atura… les estratègies coreogràfiques atrapen l’ull, mantenen a tensió visual i no cansen. La il·luminació de Minna Tiikkainen – col·laboradora del coreògraf des que va sortir del conservatori i que acompanya cada procés des de la primera hora – i la música del cantant revelació de Suècia de l’any passat Elías amplien el potencial poètic de la recerca física del grup. Aquests entorns marquen el ritme de la peça i guien l’evolució física del moviment per diversos estadis – d’un bloqueig més sever a un moviment més estressat, de moments de treball individual a petits fragments on molts, alguns o gairebé tots s’enganxen en un sol motiu durant una estona, etc. – fins que arriba un moment de trencament i transició. De canvi.
Tornant a les motivacions polítiques i temàtiques de la peça, Van Dinther defensa el canvi com quelcom que requereix temps, que no passa de cop ni sense rastre. En la lenta i per això preciosa transició de Protagonist veiem l’abandó gradual de quelcom que era disfuncional per esdevenir un cos diferent, il·lustratiu i simple, un cos passat que no estableix jerarquies en la seva relació amb el que l’envolta, on no hi ha judici. La bellesa d’aquest cos, representant una organicitat i una calma dignes d’enveja, no s’endú, per això, la sensació primera: Podem mirar cap a un passat entendridor, però aquesta no és una opció real de sortida. No és una alternativa viable que ens empari. No baixa la verge.
Protagonist s’aproxima a les formes que tenim de relacionar-nos entre nosaltres, aprofitant la condició ritual mai perduda del fet escènic. En aquesta congregació particular, en aquest estar junts que és estar en un teatre, Jefta van Dinther ens proposa un viatge d’observació llarg i intens, que deixa bocabadat, tensa la mirada tota l’estona i t’acompanya fins a casa, caminant pels carrers en silenci, sense respostes però una mica més conscient – potser – de la llum dels fanals sobre les baldoses. I de la lluna, quan apareix.
Jordi Ribot Thunnissen
Protagonist – Cullberg Ballet / Jefta van Dinther. Vist al Mercat de les Flors de Barcelona el 3 de febrer de 2018